SER PERSONA

Recupero la lectura de llibres i textos de Virginia Satir i desitjo compartir la definició que va fer en el seu dia aquesta psicoterapeuta del que és ser persona:
1. Concedir-me el permís d’estar i de ser qui sóc, en lloc de creure que he d’esperar que un altre determini on hauria d’estar jo o com hauria de ser.
2. Concedir-me el permís de sentir el que sento, en comptes de sentir el que altres sentirien en el meu lloc.
3. Concedir-me el permís de pensar el que penso i també el dret de dir-ho, si vull, o de callar, si és que així em convé.
4. Concedir-me el permís de córrer els riscos que jo decideixi córrer, amb l’única condició d’acceptar pagar jo els preus d’aquests riscos.
5. Concedir-me el permís de buscar el que jo crec que necessito del món, en lloc d’esperar que algú més em doni el permís per obtenir-ho.
La redefinició d’un mateix o una mateixa fins a esdevenir persona és normalment la conseqüència d’haver realitzat un bon treball d’escolta i d’anàlisi personal. És llavors quan prenem consciència del que som i, potser, del que podem arribar a ser.
Una reflexió breu, en cinc punts, que convida a pensar.
Feliç dia.
Àlex
P.D. Text extret de “La Brúixola Interior”.