ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY

L’autor d’un dels llibres més traduïts, llegits i atresorats per diverses generacions, “El Petit Príncep”, va néixer a Lió (França) amb l’inici del segle XX i en el si d’una família acomodada. Tot i la seva gran inclinació per les arts, va ser un estudiant discret i tampoc va poder graduar-se a l’escola naval, pel que va decidir convertir-se en pilot durant el seu període en el servei militar.
De les experiències en l’aire i en terres diferents, en què transportava el correu fins a Àfrica o Llatinoamèrica, van sorgir novel·les com “Correu del sud” i l’exitosa “Vol nocturn”; en els seus viatges a l’Argentina, també coneixeria la seva dona, Consuelo. La fallida de la companyia de vol el va redirigir cap a l’escriptura i el periodisme, tot i que en aquest temps no va deixar d’intentar aconseguir rècords volant, amb accidents inclosos, com els del desert egipci i Guatemala. D’aquests tràngols, va prendre inspiració per a “Terra d’homes” o “El Petit Príncep”.
Volar, en ser mobilitzat per a la II Guerra Mundial per a tasques de reconeixement, li costaria la vida, malauradament. En anys de guerra i com a membre de la resistència francesa (es va exiliar per un temps a Nova York), realitzava una missió per Sardenya i Còrsega quan va ser derribat. El seu avió i el seu rastre no es van recuperar fins a 60 anys més tard, conformant un dels misteris de desaparició més seguits del passat segle.
Saint-Exupéry va guanyar alguns dels premis literaris més importants i és especialment conegut per “El Petit Príncep”, un llibre en aparença dirigit a nens, però que aprofundeix en temes universals com el sentit de la vida, la pèrdua i l’amor. La seva obra, en conjunt, traspira humanisme i humanitat, com podem llegir en aquests fragments:

Estimar no és mirar-se l’un a l’altre; és mirar junts en la mateixa direcció.

L’amor és l’única cosa que creix quan es reparteix.

No era més que una guineu semblant a cent mil d’altres. Però jo li vaig fer amiga meva i ara és única al món.

Només es veu bé amb el cor; l’essencial és invisible per als ulls.

Si al franquejar una muntanya en la direcció d’una estrella, el viatger es deixa absorbir massa pels problemes de l’escalada, s’arrisca a oblidar quina és l’estrella que el guia.

Em pregunto si les estrelles s’il·luminen amb la finalitat de que algun dia cadascú pugui trobar la seva.

Si volem un món de pau i de justícia cal posar decididament la intel·ligència al servei de l’amor.

Si vols comprendre la paraula felicitat, l’has d’entendre com a recompensa i no com a fi.

Els nens han de tenir molta tolerància amb els adults.

El fracàs fortifica els forts.

Caminant en línia recta no pot un arribar molt lluny.

És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te correctament seràs un veritable savi.

Un aventurer de la vida en el sentit més positiu a qui sempre és un plaer recordar.

Àlex Rovira